EXTRACCIÓ DE CLOROFIL·LA

D'esquerra a dreta. Dalt: Ilham, Fátima, Lucas, Gaizca, Nabil, David.
Baix: Laia, Núria, Claudia, Raquel, Manel, Fernando.
D'esquerra a dreta. Dalt: Aissa, Leonardo, Jesús, Mohamed, Sergio.
Baix: Belén, Maria, Ana, Mar, Paul, David.

La protagonista (la bleda, és clar). Un altre grup va provar amb espinacs.

Per a ajudar a la trituració, hem afegit una culleradeta de sorra de la platja. Els grans de sorra estan formats, entre d'altres, per sílice (compost mineral del què es fa el vidre), i ens ajuda a trencar els teixits i les cèl·lules.

Afegim alcohol per a dissoldre la clorofil·la i que després puga córrer pel paper de la cromatografia.

"Casi, casi que podríem idear alguna fórmula per a fer desaparèixer els profes..., je, je, je!!!"

Colem l'extracte i l'aboquem a una placa de Petri. Fiquem el paper i esperem a que vagen formant-se les bandes de la cromatografia.

Com diria King África: "...un poquito para arriba,...para arriba,...para arriba...!"

Ja van apreciant-se les bandes. El botànic rus Mijaíl Semenovich Tswett, 1872-1919 va utilitzar per primera vegada el 1906 el terme "cromatografía", que prove del grec χρομα i γραφω que signifiquen respectivament chroma "color" i graphos "escribir".

Demà recollirem la cromatografia.

Una de les feines més ingrates del laboratori.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada