Un matí, anava de camí cap a l'institut amb la bici, pel camí de les carxoferes que li dic jo, que discorreix a prop de la costa, quan casi atropelle a un passejant matiner que estava creuant. Vaig baixar-me de la bici, vaig traure el bocata de la bossa i vaig posar en ella a aquest passatger, ja que pensava que els agradaria vore'l a les meues xiquetes i xiquets. A la bosseta vaig posar unes gotes d'aigua de la botella de la bici per a que el convidat no patira de falta d'humitat.
La veritat és que era un cuc de terra (Lombricus terrestris) increíblement llarg.
I, evidentment, va causar gran expectació.
Ens va servir de classe pràctica, ja que un parell de setmanes després ens tocava estudiar els invertebrats, i entre ells els anèl·lids, als qual pertany el cuc de terra.
Quan tornava cap a casa, el cuc de terra va desprendre un tros, supose que per l'estrés. Vaig deixar el cuc en un jardí d'un parc. El tros menut vaig deixar-lo en un test al meu balcó, amb l'esperança de que es regenara un nou cuc sencer, ja que es divideixen asexualment per escissió o fragmentació (com les estreles de mar). De quan en quan revise la terra del test, però de moment no l'he vist.
Com el meu valencià escrit es escas.... Te comento en Castellano. Increíble la actitud del profe, además me acabo de enterar ahora de la fragmentación (nunca es tarde).
ResponElimina